Theme Facn
Ensin va la vida (extraits - Francis Gag)

EXTRAIT I : AQUELU JOUVE D'AHURA... (*) 
ACTE I, scène 3 : 


Miquèu, Pèire, Andriéu Calambre, Nourina et Mïeta

Nourina : Que t'acapita, Andriéu, per estre ensin enfuriat ? Si pourrìa saupre ?

Andriéu : M'acapita que noun ai en maioun qu'un marrit escribachoun e un pinta-gàbia !

Nourina : Lou marrit escribachoun siès tu, n'es vèr, Pèire ?

Mïeta : (s'avançant) - E lou pinta-gàbia, es Miquèu !

Andriéu : L'un vau pas mai que l'autre !

Pèire : Mîeta, tu que lou paire escouta, pilha la nouòstra defensa.

Nourina : La defensa de qu ? Dirìion pas à v'audìque vouòstre paire vous va devourà viéu perqué un pinta e l'autre fa de vers !

Andriéu : S'acapisse ! Basta que digui nègre pèr que tu digues blanc. Fès pùra, pintas, escribouias, noun vous faguès de crùci, iéu, siéu aquìpèr ruscà e vous gagnà la vida !

Mïeta : (s'apressant d'èu, caressanta) - Bouònjour, Barba Andriéu ! Pouòdi o noun pouòdi ?

Andriéu : De qué ?

Mïeta : Vous faire la baieta, s'eravan pas encà vist d'estou matin (li fa una baieta). Vous sias ben repauvat, pas de marrìt pantai ?

Andriéu : Ai doui enfant que pantaion pèr nautre toui aicìdintre ! Un li fa e l'autre li pinta !

(Intra Mèstre Garibo).

 

EXTRAITS II : LU ESPOUS DE LA LUNA (*) 
ACTE III, Scène 1: 


Andrieu, Nourina, Mestre Garibo, Madalin, Pèire

(...)

Garibo : E tu Pèire, coura es que ti marideren ?

Andrieu : L'espousa que farà pèr èu, es en la luna que la caurìa anà cercà !

Pèire : (Que marchava de lonc en larc, escoundut dintre lu siéu pensié, s'arestant)

Se n'es que d'acò, li anerai. M'embarquerai sus lou Grand Carre (...). E virerai tant qu'augui descubert la filha dei miéu pantai. Bessai que li m'aspéra, damount, qu sau ?

Madalin : Bessai que vendrà au tiéu rescontre, Pèire. Aloura, de que farìes ?

Pèire : La mi menerìi embé iéu e, una fés toucat terra, alestisserian li nouòça. Rèn noun serìa tròu bèu pèr ela.

Madalin : Couma serìa couifada, si pau saupre ?

Pèire : S'es bruna, meterìa un simple riban de velut nègre, la touòrsa, pèr tenìlu siéu chivus ; s'es blounda, l'aimerìi embe escoufia de sèda cremesina e cairèu.

Madalin : Lu jou de festa, Pèire, meti toujou l'escoufia e lou cairèu...

Pèire : Eh ben, fen couma se li siguessian e mete-ti embé iéu.

(S'enclinant embé cerimònia, li pouorge galantamen lou siéu bras. Rosa dòu bate-couòr, si ten a coustà d'èu ).

Darriè nautre vendrìon, en premiè, moun paire e ma maire.

(Si vira vers lu siéu parent, que respoundent a lou siéu invit, ela seriouha, èu si faguent un chicou tirà l'aurilha, venon si plaça darrié Pèire e Madalin).

Papà serìa en reguingota embé la cana, una cana en èbanou, bagada d'or, e tengut emé gaube sus lou bras à mitan plegat, lou capèu : un gàzou velutat.

Andrieu : E couma farai, di-mi, pèr dounà lou bras à ta maire se mi cau tenìlou tùbou e manegià la cana ?

Nourina : Bèu Diéu, que pachounié ! Iéu qu'ai l'oumbrela e lou libre de messa, fau pas tant d'embarras.

Andrieu : E doun lu as ?

Nourina : Fau couma se lu auguèsse. Anen, doune-mi lou bras. (...)


EXTRAIT III : UNA VEUVA NOUN JOUIOUHA (*) 
ACTE V, Scène 3 : 

Peire, pi Mieta

Peire alestisse li flou pourtadi pèr sa maire en un vas e, cercant doun lou pauà, maquinalmen, lou mète soubre la taula de Miquèu. Mieta pareisse en aquestou moumen.

Mieta : Couma sies brave, Pèire, de flou sus la taula de Miquèu !

Pèire : Ahì, Mieta, ma soun li flou de la Sant-Pèire.

Mieta : La tiéu festa es ver !...

Pèire : Es festa pèr iéu cada fés que ti vèu, que ti pouòdi parlà, noun siguèsse qu'un moumen.

Mieta : Aven pas souven l'oucasioun de si parlà. Tu, siès aclapat d'obra e iéu, perduda en lu miéu pensié.

Pèire : Perqué noun proverìes de ti passegià un pau, tant pèr ti changià li idea ?

Mieta : Cada matin m'en souòrti pèr anà à la messa.

Pèire : Lou sabi, ma de maioun en glèia e de glèia en maioun acò fa gaire de camin. Fai quauque pas de mai, souòrte-ti d'en Vila-Vièia. Un còu passat lou Pouònt-Vièi, sus l'autra riba de Paioun plus ren n'es pariè. L'ària es plus laugièra, lou soun de li campana d'en Vila-Vièia courre sus li taulissa pèr s'anà perdre en li couòla d'en Gairaut, de San Brancai. En aquesta sesoun, mounta dai jardin de Camp-Long un perfum de pourtegaliè que t'embriàga. Sian au plus bèu dòu més de San-Jouan, Mieta ! La plus bella prova es que Datoun, la frèma dau déficiè, Datoun que, durant tout l'iver, empatagnada de tricoutas, sembla tout en una pelota de lana ouncha, Datoun, despìun més, despetrinada au vent, a més un casò de coutounet jaunastre à faire petà d'envidia lu nouòstre bèi canàri.

Mieta : Brave Pèire, cèrques à mi divertìembé lu tiéu estrabot...

Pèire : Es perqué ti vèu malautouna, Mieta, es acò que mi fa soucì. Noun ti laissà anà, escarta aquéu magoun que ti destruge, regarda à l'endavant de tu. (...)

Francis GAG 
Ensin va la vida, 1934.

(*) Le titre n'est pas de l'auteur et les indications scèniques en français ont été traduites en nissart.