Bouona e urousa (Joseph Giordan) |
Lou premié de l'an 185... - dóu tèmp que Niça tenia touta à riba senèca dóu Paioun -, un brave camàlou de l'òli s''en anèt souvetar la bouon' annada à MoussùGastaud lou ric, qu'estaia sus lou Cours. Intrèt, lou capèu à la man : - Bèn lou bouonjour, MoussùGastaud, vèni la vous souvetar bouona e urousa. - Ah ! Ah ! li respondèt l'autre en si riènt. - Vous souvèti una bouona sanità e pi, de faire toujour touplèn d'afaire. - Es pas vèr ; mi dïes pas la verità. - Ma... - Ti diéu qu'es pas vèr. - Ma, escoutas... - Encara 'n cóu ! Mi dïes de mensònega. Vai-t-en d'aqui, gusas ! - E bèn ! voulès que lou vous digui ? Vourii qu'avant la fin de l'an, v'agantesse un acidènt e qu'estaguessias dur couma 'n palet. - Bravo, l'amic ! respoundèt lou ricas, que si riia couma 'n fouol, en durbènt lou tiradou. Aquestou cóu, m'as dich la verità, tèn, chapet'aquéu paquet de sóu ! Jousé GIORDAN |